"El arte de Llull consiste en un lenguaje que sigue un modelo matemático"

 

"L'art de Llull consisteix en un llenguatge que segueix un model matemàtic"   El "Art" de Llull, en la seva última versió, conté 4 figures: primera, segona, tercera i quarta. La primera figura o figura A, es pot explicar de manera simplificada. Conté 9 càmeres col·locades de forma circular que es codifiquen. Codificar és convertir en una lletra o en un nombre: un nom d'objecte, concepte, idea o persona; com el nostre DNI, que és alfanumèric, amb una sèrie de xifres i una lletra. Avui dia es codifica més amb nombres que amb lletres, però el fonament és el mateix. Va compondre així, Llull, un llenguatge amb un alfabet de 9 lletres (de la B a la K, saltant-se la j per no confondre-la amb l'i en els manuscrits).

El que volen dir les lletres són els atributs de Déu, que són d'origen jueu, perquè ja estaven descrits en l'Antic Testament. Els musulmans els van dir i els diuen cada dia en les seves oracions i els cristians també, des de fa més de dos mil anys. Ramon Llull els va cridar "Principis Absoluts" o "Dignitats". Aquests són: Bondat, Grandesa, Eternitat o Durada, Poder, Saviesa, Voluntat incloent l'Amor, Virtut, Veritat, Glòria. Déu és tot això, amb caràcter infinit. En això coincideixen les tres religions monoteistes, és a dir les que creuen en un sol Déu. Pel que separen els musulmans i els hebreus dels cristians, és quan aquests es senyen, ja que així proclamen explícitament la Trinitat i implícitament l'Encarnació de Déu Fill. D'aquí va sorgir en Llull la idea d'explicar-li als jueus i als mahometans, que Déu, acte pur, no pot romandre ociós i que, si Bondat, no pot quedar tancat en si mateix i per tant intranscendent. En ser transcendent cap a fora va crear el Cosmos, i en transcendir cap a dins va generar des de l'eternitat la Trinitat Divina.

Per explicar-ho més va utilitzar la similitud amb la declinació del llenguatge de les arrels semítiques (és a dir, de les llengües hebrea i àrab), que declinen els noms d'acció. D'aquí surt, per exemple, els derivats de l'amor: el que estima, l'estimat i la relació entre tots dos, l'amor, que traduït a paraules noves creades per Llull, són: "amativo", "amable" (el que rep) i el "amor" entre tots dos. Si s'aplica a cada un dels "Principis Absoluts" surten aquests altres "Principis" que Llull va denominar "Correlatius". Exemples d'ells, són: en el cas de bondat: bonificatiu, bonificable, bonificar; en el de grandesa: magnificativo, magnificable, magnificar; i així amb tots els 9 "Principis Absoluts"

 

 

 

El “Arte”  de Llull, en su última versión, contiene 4 figuras: primera, segunda, tercera y cuarta.

La primera figura o figura A, se puede explicar de manera simplificada. Contiene 9 cámaras colocadas de forma circular que se codifican. Codificar es convertir en una letra o en un número: un nombre de objeto, concepto, idea o persona; como nuestro DNI, que es alfanumérico, con una serie de cifras y una letra. Hoy en día se codifica más con números que con letras, pero el fundamento es el mismo.

Compuso así, Llull, un lenguaje con un alfabeto de 9 letras (de la B a la K, saltándose la j para no confundirla con la i en los manuscritos). Lo que significan las letras son los atributos de Dios, que son de origen judío, pues ya estaban descritos en el Antiguo Testamento. Los musulmanes los dijeron y los dicen todos los días en sus oraciones y los cristianos también, desde hace más de dos mil años. Ramon Llull los llamó “Principios Absolutos” o “Dignidades”. Estos son: Bondad, Grandeza, Eternidad o Duración, Poder, Sabiduría, Voluntad incluyendo el Amor, Virtud, Verdad, Gloria. Dios es todo eso, con carácter infinito. En esto coinciden las tres religiones monoteístas, es decir las que creen en un solo Dios. En lo que se separan los musulmanes y los hebreos de los cristianos, es cuando éstos se santiguan, pues así proclaman explícitamente la Trinidad e implícitamente la Encarnación de Dios Hijo.

De ahí surgió en Llull la idea de explicarle a los judíos y a los mahometanos, de que Dios, Acto puro, no puede permanecer ocioso y que, en su Bondad, no puede quedar encerrado en sí mismo y por tanto intrascendente. Al ser trascendente hacia fuera creó el Cosmos, y al trascender hacia dentro generó desde la eternidad la Trinidad Divina.

Para explicarlo más utilizó la similitud con la declinación del lenguaje de las raíces semíticas (es decir, de las lenguas hebrea y árabe), que declinan los nombres de acción. De ahí sale, por ejemplo, los derivados del amor: el que ama, el amado y la relación entre ambos, el amor, que traducido a palabras nuevas creadas por Llull, son: “amativo”, “amable” (el que recibe) y el “amor” entre ambos. Si se aplica a cada uno de los “Principios Absolutos” salen estos otros “Principios” que Llull denominó “Correlativos”. Ejemplos de ellos, son: en el caso de bondad: bonificativo, bonificable, bonificar; en el de grandeza: magnificativo, magnificable, magnificar; y así con todos los 9 “Principios Absolutos”

 

 

The art of Llull consists of a language that follows a mathematical model"   The "Art" of Llull, in its latest version, contains 4 figures: first, second, third and fourth. The first figure or figure A, can be explained in a simplified way. It contains 9 cameras placed in a circular shape that are encoded. Coding is converting into a letter or a number: an object name, concept, idea or person; like our ID, which is alphanumeric, with a series of digits and a letter. Nowadays it is encoded more with numbers than with letters, but the foundation is the same. He composed thus, Llull, a language with an alphabet of 9 letters (from B to K, skipping the j not to be confused with the i in the manuscripts). What the letters mean are the attributes of God, which are of Jewish origin, as they were already described in the Old Testament. The Muslims said them and they say them every day in their prayers and Christians also, for more than two thousand years. Ramon Llull called them "Absolute Principles" or "Dignities". These are: Goodness, Greatness, Eternity or Duration, Power, Wisdom, Will including Love, Virtue, Truth, Glory. God is all of that, with infinite character. In this, the three monotheistic religions coincide, that is, those that believe in one God.

In what the Muslims and the Hebrews are separated from the Christians, it is when they cross themselves, because they explicitly proclaim the Trinity and implicitly the Incarnation of God the Son. From this arose in Llull the idea of ​​explaining to the Jews and the Mohammedans that God, pure Act, can not remain idle and that, in his Goodness, he can not remain locked in himself and therefore unimportant. Being transcendent to the outside, he created the Cosmos, and by transcending inward he generated the Divine Trinity from eternity. To explain it further he used the similarity with the decline of the language of the Semitic roots (that is, of the Hebrew and Arabic languages), which declines the names of action. From there comes, for example, the derivatives of love: the one who loves, the beloved and the relationship between both, love, which translated into new words created by Llull, are: "amativo", "amable" (the one that receives) and the "love" between both. If it is applied to each of the "Absolute Principles", these other "Principles" that Llull called "Correlatives" come out. Examples of them are: in the case of goodness: bonus, bonus, bonus; in the greatness: magnificant, magnifiable, magnify; and so with all 9 "Absolute Principles"